1. |
Reviure
03:12
|
|||
|
No saps lo bé que me sé cuidar,
No saps lo bé que estic sola.
No vull res més,
No vull res més
Ja fa temps que veig es món a s’enrevés,
Ja fa temps que crid ben fort i no me sents,
No puc més,
No puc més.
Obr ets ulls i ho veig tot apagat,
No sent res més que un silenci ofegat,
Des passat,
Des passat.
Ara m’arriba sa claror,
Has vist el cel? Té mil colors.
Un nou aire per respirar,
Fragàncies d’un jardí oblidat.
I m’atur a mirar es buit que has deixat,
Un silenci ideal per crear,
Sense por,
Sense por.
Tot comença amb un traç difuminat,
Que obri un món ple de possibilitats,
Per triar,
Per triar.
Tanc ets ulls i ho veig tot ple de fum,
D’un encens que me preveu es futur,
Sense tu,
Sense tu.
Ara m’arriba sa claror,
Has vist el cel? Té mil colors.
Un nou aire per respirar,
Fragàncies d’un jardí oblidat.
|
||||
2. |
Carta
02:41
|
|||
|
I m’escriuré per demà,
Una carta i recordar,
Perquè ho vaig decidir,
Quan no n’estava segur.
I m’escriuré per demà,
Una carta i recordar,
Perquè ho vaig decidir,
Quan no n’estava segur.
M’escriuré per demà.
Perquè ho vaig decidir.
Intentaré recordar,
Quan estigui atrapat,
Perquè ho vaig decidir,
Quan tot ho tenia més clar.
I t’escriuré per demà,
Perquè surtis des meu cap,
Encara que ja no hi sóc,
Demà no me n’hauré anat.
M’escriuré per demà.
Perquè ho vaig decidir.
|
||||
3. |
Boira
02:26
|
|||
|
D'entre es dits s’escapa un sol crit,
Silenciat per una mitja veritat.
I cada pic te romp més per dedins,
I cada pic te fa més petit.
Impacient, t’allunyes un pas més.
Decidit a entendre es seu crit.
I ell no sap que tu no ets aquí,
I ell no sap que fa temps que has partit.
I aquell crit ha perdut es sentit,
Apagat per un silenci derrotat.
I ell no sap que tu no ets aquí,
I ell no sap que fa temps que has partit.
D’entre es dits s’escapa un sol crit,
Silenciat per una mitja veritat.
|
||||
4. |
Temps
03:34
|
|||
|
Sents que demà arribarà.
Sents que demà trobaràs
Seguit des teu present
Un futur incert
Que has arrossegat
D’un passat amarg
Sents que demà arribarà.
Seguit des teu present
Un futur incert
Que has arrossegat
Des teu passat amarg.
|
||||
Alanaire PM, Spain
Our music is like the echo that remains when silence is made. What our frenetic thinking prevents us from listening. We talk about ourselves, because that is what we know most closely; about what we would like to be and what we wouldn't like to become, trying to unravel the contradictions that define us. ... more
If you like Alanaire, you may also like:
The Franco-British artist crafts maximalist pop from a variety of angles, channeling David Bowie, Frank Ocean, and even Phillip Glass.
go to album
Escape Artist
by Danielle Durack
The latest from Danielle Durack is a gentle wonder, its soft-focus songs full of yearning and effortlessly melodic.
go to album
Danish singer and multi-instrumentalist channels empowering themes into lush indie pop infused with brass, banjos, strings, and more.
go to album
Händer under vinden
by Simultan
Atmospheric pop music from Sweden, with immediate vocal melodies swaddled in dark textures.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
The Chicago experimental artist's latest album explores the double-edged sword of his success.
go to album
On their debut as Granamme, the duo of Claudia Kane and Bastien Keb channel trip-hop, pop, and soul into elegant, mysterious compositions.
go to album
